El món de les fades, planetes, dels dibuixos lligats a històries són el món dels xiquets i de les xiquetes. Tenen tot un univers per a descobrir de la mà dels seus pares, mestres i dels bibliotecaris.
Allà on es llig un conte, existixen unes orelletes per a escoltar-lo amb els ulls oberts tan grans com la boca, amb el fi d’abastar tot el que el seu cabet pot retindre. La història, els personatges, la màgia, el to de veu empleat acarona el món imaginari en el qual viuen.
La demanda de “Conta’m un conte al llit per a dormir!” És un ritual per enlairar la son amb la màgia. El seu pensament va donant forma al que li diuen i, mentre s’endinsa de la mà de Morfeu, els personatges seguiran al seu cap una bona estona més.
Que serà d’aquells infants que no han pogut disfrutar d’estes experiències? Els seus contes són substituts per l’abandó, el rebuig, els maltractes físics i psicològics. Falta d’amor en general.
Com pot viure un xiquet sense ser estimat?
A tots els envolta la realitat dels pares i de la vida que estan encetant des d’un altre nivell de comprensió encara molt immadur, per això les preguntes són interminables. De vegades s’entrellacen una darrera de l’altra sense esperar la primera contestació. És com beure un got d’aigua sense quasi respirar de la sed que tens. Sed d’aprendre. Sed de conéixer per què ocorren les coses. Però no hem de deixar preguntes sense resposta o contestacions que els intrigue encara més, perquè distorsionaran la realitat, tal vegada no massa bé.
En el cas d’ON ETS PELUDET, l’escriptora Mercé Climent ha volgut parlar de la mort i la malaltia. Però no una mort que comporte una tragèdia com la podem viure els adults. Ha tractat d’explicar que és allò que un dia se’n va emportar a un ser volgut i que no el deixarà tornar mai més. On estarà? Què estarà fent? Se-n recordarà de mi?
Totes estes preguntes són visualitzades de la mà de la dissenyadora Helga Ambak que, treballant colze a colze amb l’escriptora, ha plasmat els personatges amb el color adient en cada pàgina per definir a cada personatge, per entendre cada missatge. No veiem imatges amb tons negres sinó grisos atenuats segons el moment de la narració i altres brodats amb llum d’esperança.
Com esperança te la vida.
És un conte molt cuidat pel tema que tracta i sobretot per al públic que es dirigix.
L’emoció d’ambdues professionals ens arriba al cor amb ganes de tindre el llibre a les mans.
Escoltem amb la veu de les protagonistes com ha estat el seu treball, agraint per part de l’equip d’administració d’esta web la deferència per poder realitzar esta entrevista.
2 respuestas
Pense que les noves tecnologies mai podràn substituir el plaer de obrir un conte i passar una a una les pàgines i descobrir els dibuixos, la història,… junt al afecte, el calor que reporta compartir-lo amb una altra i altres persones, sense la gelor característica de les tecnologies.
Sempre insubstituïble el conte en format de llibre.
Interesante