Set viatgers partirien en una nau espacial des del desert de Gobi, entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia.
La NASA va fracassar en un primer intent de descobrir nou planetes. Els astronautes, tocats pel que van veure, es van quedar muts.
―Com que els ulls inexperts poden ser molt valuosos en aquesta empresa, escollirem a set persones del carrer i a tres astronautes professionals per estudiar la seva reacció davant de possibles astres desconeguts―informà el general Navarro en una classe als seus pilots i oficials. ―Tingueu en compte que aquesta filial de Girona ha estat escollida entre tot el món i no podem fer-nos enrere.
―Però, seran molts diners invertits en ignorants de la Via Làctia! ―va respondre l’oficial Gómez.
Ningú sabia quins pensaments rondaven a Florida per a designar la seu catalana per a un nou enlairament a l’espai sideral.
L’anunci per les xarxes socials va tindre una resposta immediata. És clar que només hi podria participar qui tingués molts diners, perquè el projecte era important i incloïa el viatge al desert de Gobi i aixó costava un bon pessic.
Un dels ordenances de la base, Joanet, portava tota la vida treballant amb el general Navarro. L’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai ho era tot per a ell i li va suplicar una plaça al coet. No hi va haver cap problema. Aniria finançat per l’entitat i com a representant català..
No cabia a la pell de goig, caminava sense que els peus li toquessin el terra. A la seva dona, Emilieta, li va faltar temps per pregonar-ho al mercat: el seu home pujaria a una nau espacial i ella seria la dona de l’astronauta de Torroella de Montgrí!
La tinent Lluïsa els va acompanyar fins a la porta del coet. Els ulls de Joanet no havien vist mai una cosa tan impactant. La resta de viatgers, excepte Vito, el miraven per damunt del muscle. Tant li feia a Joanet; ell anava amb roba de diumenge: camisa blanca, espardenyes, i un faixet amb llonganissa i pa que li havia preparat l’Emilieta, per si a l’espai li agafava fam.
Una enginyera xinesa els va rebre:
― Soc Fei, que significa “vola alt”, i estic a la seva disposició.
―Molt apropiat!―pensà Joanet.
Ja tots asseguts reben una telefonada:
―Se suspèn l´eixida, S´acosta una tempesta de sorra violenta, amb vent i pluja– va anunciar el general Navarro―. Tots a casa!
Decebuts, baixaren del coet amb ulls llagrimosos.
Conte propi publicat en el llibre de la 13a temporada de VullEscriure.cat; aquest any inspirats per 15 grans classics de la literatura universal i impartit per
