Hui la reflexió és el temps, millor dit la noció del temps.
El temps no és soles fer coses: faena, competir, guanyar.
Pareix que si no fas res és perdre el temps i ens sentim mal, com si això tinguera un valor econòmic d’altre tipus.
Aleshores també tindria que ser quotidianament no soles una vegada a la llarga o un dia a la setmana o el cap de setmana que no es treballa.
Hauria de ser un temps per a gaudir, disfrutar simplement d’un passeig, un contemplar, escoltar als pardals, el silenci ,és una manera de no donar-te un valor que no té o no donar-li un valor que no és té.
Perquè gaudir del moment que siga ,és un sentiment que et fa estar en consonància amb la natura, mirar-la, contemplar-la, siga per la via verda o per on estigues.
Un arbust, una olivera, si fa un poc de vent es menegen les fulles, si no estan ací tranquil·les però quan és el temps dona el seu fruit, les olives, està aquí relaxada, gaudint d’un dia ennuvolat, plujós, amb vent, el que hi ha en el moment.
És una manera el que sentim al passejar de bon matí i estar desconnectada del mundo mundial encara que estigues dins d’ell. És veure que hi ha moltes més coses, moltes més sensacions, que guanyar, competir, ser el primer, tot això estressa molt i no dona més felicitat. La felicitat pot estar (això la tenim que descobrir cadascuna), res ve caigut del cel, simplement hi ha que descobrir-lo.
Està el fet de esbrinar que tot en esta vida té un valor fins al no fer res. Pots estar amb tu mateix, en pau amb la natura, amb la gent que ens envolta, perquè com no penses a criticar a esta o a l’altra, estàs en harmonia amb tu i amb els altres.
Quan camine per la via i veig a gent a qui li dic bon dia, estic dient-t’ho a la humanitat, perquè hi ha persones que conec, altres no, però ho dic amb tota la pau, alegria i tot el convenciment que estàs desitjant-lo a tots els altres.
Això dona una pau ací dins fins al tuètano i jo tinc una frase de Jarcha que m’agrada molt “Estoy conmigo misma, el corazón es el que manda y yo obedezco”
Des de l’equip d’administració d’esta web, agraïm la col.laboració d’Asunción Navarro i Santos, per regalar-nos una de tantes reflexions que fa mentres camina de bon matí per llogarets d’Alcoi plens de natura.
